PRINCIPIS PROPIS (2021)

Un bon principi és fonamental a l’hora de la creació literària. És un ham perquè l’obra ens atregui amb immediatesa. Alguns són molt coneguts i ens han suggerit tant que no hem pogut deixar l’obra fins acabar-la. Altres han donat peu a molts comentaris. Us proposem, doncs, que escriviu un bon principi d’una narració. Per què donem importància a com començar a explicar una història? Creieu que s’escull abans un tema que un principi? Té la mateixa rellevància un bon principi que un bon final?

A l’hora de presentar-lo, podeu tenir en compte, també, detalls com la caplletra, és a dir, destacar la primera lletra de l’encapçalament, ornamentada i més gran que la resta del text.

Heu de llegir els textos en préstec que us oferim per inspirar-vos.
El text narratiu ha de ser d’entre una i vuit línies (conte, relat, novel·la curta, novel·la).
Recordeu que podeu il·lustrar i pintar la caplletra del vostre principi.
Heu de presentar el text en format paper, a mà o ordinador. El color, el tipus i la mida de la lletra poden adaptar-se a la temàtica.
Heu de presentar les vostres obres a la Maria Candel abans del 26 de febrer de 2021.
Els premis es donaran el dia de Sant Jordi.

MOSTRES

Principis propis amb un bon inici com aquests textos en préstec…

INFANTIL I CICLE INICIAL

Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les persones callaven, hi havia…

En aquell temps…

En un país molt llunyà…

Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré…

Això era i no era…

Quin fred tan atroç! Queia la neu i la nit estava arribant.

La venedora de llumins (Andersen)

Monsenyor Llangardaix viu en una feixa de mongeteres de conreu, en una casa bonica i polida.

Monsenyor Llangardaix de Lola Anglada.

CICLE MITJÀ I SUPERIOR

Els dos homes baixaven amb penes i treballs per la riba, i una vegada el que anava al davant va ensopegar en l’abrupte terreny sembrat de roques. Cansats i defallents, a les cares duien l’ullerosa i pacient expressió que donen les penalitats perllongades.

Amor a la vida, Jack London

-Crec que pugem, senyor.

-Al contrari, amic: baixem!

-Jo diria que estem caient, senyor Cirus.

-És veritat! Llenceu tot el llast que pugueu.

L’illa misteriosa, Julio Verne

No sabréis quién soy yo si no habéis leído un libro titulado: Las aventuras de Tom Sawyer, pero no importa. Ese libro lo escribió Marc Twain y en líneas generales dijo la verdad. Algunas cosas las exageró…

Las aventuras de Huckleberry Finn, Mark Twain

ESO i BATXILLERAT

És possible de trobar, en certes ciutats de província, edificis la presència dels quals inspira una malenconia igual a la que produeixen els claustres penombrosos, els erms més desolats o les ruïnes més tristes.

Eugénie Grandet , Honoré de Balzac

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

Odissea, Homer

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.

La metamorfosis, Franz Kafka

Llamadme Ismael. Hace unos años –no importa cuánto tiempo exactamente-, con muy poco o ningún dinero en el bolsillo y sin nada en tierra que me interesara, creí que podría ir a navegar por ahí i ver la parte acuática del mundo.

Moby Dick, Herman Melville

Mnemosine: veu i memòria (2019)

Aquest any ens agradaria descobrir si sou capaços d’aprendre de memòria alguna joia literària i que aquesta passi a formar part de vosaltres. Aquestes són les propostes per etapes. Trieu el que més us agradi, memoritzeu-lo i prepareu-vos per recitar-lo! Recordeu que podeu portar algun element d’atrezzo que us acompanyi!

Heu d’escollir un dels fragments proposats per a la vostra etapa. També els podeu adquirir en paper directament a material.
Heu de comunicar la vostra participació i el text escollit a l’Estel o a la Maria abans el 8 de març de 2019 (15 de març, Infantil)
Podreu recitar-nos-el –si voleu amb algun element d’atrezzo- durant les tres setmanes següents, és a dir, de l’11 al 29 de març. Serà gravat perquè el jurat pugui deliberar.
Els premis es donaran el dia de Sant Jordi.

INFANTIL I PRIMÀRIA

GRIPAU

Ets àgil, ets au,
s’eixampla ton cau,
les ales espolses
i voles suau
per un cel de molses.

Somia el gripau
i passa hores dolces.

MOSQUES I MOSQUITS

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

Bestiari de Pere Quart

EL MUSSOL

Jo tinc cara de set ciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit.

L’ABELLA

-Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.

Museu zoològic de Josep Carner

EL LAGARTO ESTÁ LLORANDO

El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.

El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.

Han perdido sin querer
su anillo de desposados.

¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!

Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.

El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!

¡Ay, cómo lloran y lloran,
¡ay! ¡ay! cómo están llorando!

Federico García Lorca

Fa molt de temps que el pare és lluny, molt lluny; va marxar a treballar cap a una gran ciutat. Ara hem rebut carta seva; diu que hi anem, que viurem amb ell. Estem molt contents! Però la mare plora; plora com quan se’n va anar el pare.

-Mare, per què plores?

-No sabeu que també es pot plorar d’alegria?

Em sembla que també plora perquè marxem del poble.

Una nova terra de Francesc Candel

Un dia, de bon matí, en Pere va obrir la porta del seu jardí i se’n va anar cap al prat verd. A la branca d’un arbre hi havia un ocell petit amic de’n Pere. Quan el va veure, va dir molt content: “Tot està tranquil, aquí”. De seguida, va arribar un ànec. Estava satisfet que en Pere no hagués tancat la porta del jardí, perquè es va poder decidir a nedar una mica a l’estany que hi havia al prat. Allà s’hi van trobar ocell i ànec i, com que no s’havien vist mai, van quedar meravellats. Tan meravellats estaven que no es van adonar que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar.En Pere ho va veure i va cridar “Vigileu!”. El seu avi el va sentir i li va dir: “Torna! I si ve el llop?”.

Text amb la història del conte musical de Pere i el llop de Serguei Prokófiev

SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Corrandes d’exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Saló de tardor de Pere Quart

Nocturn per a acordió

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una fandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Joan Salvat Papasseit

Infern

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
ché la diritta via era smarrita.

Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

Tant’è amara che poco è più morte;
ma per trattar del ben ch’i’ vi trovai,
dirò de l’altre cose ch’i’ v’ho scorte.

Divina comèdia de Dante Alighieri

En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto de ella concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas con sus pantuflos de lo mismo, los días de entre semana se honraba con su vellori de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza, que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años, era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro; gran madrugador y amigo de la caza.

Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes

Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s’aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s’agitaven indefenses davant els seus ulls.

La metamorfosi de Franz Kafka

HAMLET
Ser o no ser, aquest és el dilema:
si a l’esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de la ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somiar; aquest és el destorb:

Acte III Escena I de Hamlet de William Shakespeare

¡Oh la enorme tristeza de la voz cascada, de la voz mortecina que sale del pulmón de ese plebeyo, de ese poco romántico instrumento! Es una voz que dice algo monótono, como la misma vida; algo que no es gallardo, ni aristocrático, ni antiguo; algo que no es extraordinario ni grande, sino pequeño y vulgar, como los trabajos y los dolores cotidianos de la existencia.

¡Oh la extraña poesía de las cosas vulgares! Esa voz humilde que aburre, que cansa, que fastidia al principio, revela poco a poco los secretos que oculta entre sus notas, se clarea, se transparenta, y en ella se traslucen las miserias del vivir de los rudos marineros, de los infelices pescadores; las penalidades de los que luchan en el mar y en la tierra con la vela y con la máquina; las amarguras de todos los hombres uniformados con el traje azul sufrido y pobre del trabajo

“Elogio sentimental del acodeón” de Paradox, rey de Pío Baroja

Ja arriba el concurs de la biblioteca d’aquest any 2018. Penseu el llibre que us agradaria llegir amb una portada bonica, un títol suggerent i una contraportada atractiva per acabar de convèncer els lectors.

Presenteu-vos, una vegada més, amb les vostres idees originals!

Heu de presentar una portada i una contraportada. Hi ha d’aparèixer un títol (una sola paraula, un nom de persona, de ciutats, una frase…), el nom de l’autor (vosaltres mateixos), un dibuix realista o simbòlic, una fotografia, un collage… vostre; i a la contraportada un escrit de tres o quatre línies amb els trets particulars dels llibres que heu creat.
Termini de lliurament: fins el 23 de març de 2018 a la biblioteca.
Farem una exposició els treballs presentats.
Els premis es donaran el dia de Sant Jordi

Aquests són els finalistes, guanyadors i accèssits del concurs!!

Educació infanitl

Jan de Pablo Pallarès (P3)

Eric Vilamajor (P4)

Marc Gonzàlez (P5)

Cicle Inicial de Primària

Darla Moreno (1r)

Jofre (2n)

Marc Herranz (2n)

Cicle Mitjà de Primària

Lluc Callejón (3r)

Laia Gurreta (4t)

Anna Martínez (4t)

Onna Noguera

Cicle Superior de Primària

Berta Vila-Massana (5è)

Maria Ferreró (6è)

ESO

Gerard González (1r)

Jordi Codinachs (1r)

Robert Soliva (2n)

Gisela Santero (3r)

Batxillerat

Cloe Cortina (2n)

Elena Alemany (2n)

FELICITATS A TOTS I MOLT ESPECIALMENT PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ INCONDICIONAL!! Us esperem l’any que ve!

Us presentem el concurs de microrelats de la biblioteca: llegiu, inspireu-vos i escriviu el vostre.

“El cabdell es resisitia a les esgarrinxades de titella. El miol es fonia amb la llum de la tarda. I el seu desig, també.”

Extensió del fragment: un mínim d’1 línia i un màxim de 15.

El fragment ha ser original, s’ha d’haver escrit per a l’ocasió.

S’ha de presentar el treball en un full de color DIN A4 plegat. A la primera plana hi ha de constar: el títol, el nom de l’autor i el curs. A la tercera plana, hi ha d’aparèixer el microrelat. A la mateixa plana, de manera optativa, el text pot anar acompanyat d’una il·lustració.
Termini de lliurament de les presentacions: de l’1 al ~~31 de març~~ 7 D’ABRIL de 2017 a la Biblioteca. HEM AMPLIAT EL TERMINI!!
Els treballs presentats seran exposats.
Es donaran els premis el dia de Sant Jordi.

(Dibuix de l‘institut Joan Burdieu)

Us donem algunes idees per crear els vostres microrelats.

TEMES els somnis la pluja

l’amor un despertar

el final d’una baralla una conversa

una salutació una dia a la vida

POSSIBLES TÍTOLS Rellotges adormits Tres mons

Ets un sol Herois perduts

TRENCADÍS (2015)

Aquest és el nou concurs de la biblioteca. Aneu pensant en fragments literaris, és a dir, escolliu un tros que us agradi de les vostres lectures. Intenteu dissenyar una presentació (tipus de lletres, imatges, teles i material divers) i compartiu-la amb tots nosaltres.

Bases:
• Extensió del fragment: un mínim de 3 línies i un màxim de 10.
• S’ha d’especificar el títol de l’obra i l’autor.
• Heu d’escriure el vostre nom i el curs entre parèntesis al darrere.
• Tant si s’utilitza una cartolina com un altre suport, no pot excedir 50 x 65 cm.
• Termini de lliurament de les presentacions: de l’1 de febrer fins el 31 de març de 2015 a la biblioteca.
• Es donaran els premis el dia de Sant Jordi.
• Els treballs presentats seran exposats.