En aquest espai volem llegir les vostres veus. Esperem que farciu el mur de poemes, narracions, frases, pensaments, petits assaigs… Envieu-nos els vostres escrits!
Encontre
El límit de la meva por és la teva amistat.
Sondeja els marges d’aquest pou on habitem,
refem cada matí les formes
que ens envolten.
Missé (pseudònim)
Arc de Sant Martí de Jules Breton
[…] de los orificios salen, veloces, oscuras golondrinas,
florecen corales del color del clavel y del azafrán, aspirando
ya la presa, desplegando hacia ella el abanico
de sus tentáculos, […]
Las islas Mergui de Gertrude Kolmar
Tenim unes mostres més que aquesta secció ha aconseguit extreure de la vostra creativitat! Ens fa molt feliç i hem gaudit de la seva qualitat. N’esperem més!
Gota en la Pluja
Una fina i apreciada gota
cau sobre la meva mà
em regalima fins arribar
al colze i desprès cau.
Una música dolça
amb un ritme irregular
ens fan escoltar les gotes
en el seu caure des de l’espai.
Anna
Fotografia extreta del web Coquivocoa
LES GOLFES I EL RELLOTGE
Tres dies de pluja, no vaig sortir a jugar m’estava avorrint molt sense els meus amics el que feia era mirar l’avorrida televisió on solament feien pel·lícules per adults. Com em vaig avorrir vaig decidir pujar a les golfes a buscar baralla de cartes per jugar jo sola i passar una bona estona.
Al pujar a les golfes no vaig trobar una baralla vaig trobar una cosa millor. El que vaig trobar era un rellotge de butxaca del meu besavi. Vaig obrir-lo i vaig donar una volta a l’agulla petita. Un segon desprès un raig de color blau va sortir disparat i em va portar en una línia del temps plena d’imatges de l’historia. Un moment després vaig arribar a unes golfes. Aquelles golfes eren les de casa meva; però estava jo i m’estava veient a mi mateixa buscant la baralla de cartes. Em vaig quedar tant espantada que quasi caic.
Vaig tornar a donar la volta a l’agulla petita però cap a ‘altre direcció. Aquesta vegada estava jo sola a les golfes, i em vaig adonar que el rellotge era una màquina del temps. La primera idea que vaig tenir és anar a veure als meus avis que van morir fa dos anys. Però després em vaig adonar que podria canviar l’història i això podria afectar a tots els éssers humans. Llavors vaig trencar el rellotge, d’aquesta manera ningú el podria utilitzar.
Quan vaig baixar les escales vaig anar a la cuina a buscar unes galetes i em vaig adonar que al calendari posava : FEBRER del 2796. FI
Anna
He volgut deixar la història a mitges per que vosaltres us imagineu que passarà hi ho expliqueu.
El llapis no funciona
i no es que no tingui tinta
li falta imaginació i color.
Pinta gris i la tinta se’n va
per això no tothom
pot ser escriptor
necessiten l’antídot
i no el troben per enlloc.
Anna
LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES DE L’ALICE
Fa molt de temps, una noia que es deia Alice, que era molt curiosa i astuta, un dia va decidir anar-se’n a navegar amb uns amics a conèixer terres inexplorades.
Tot va començar amb una terrible tempesta que va afectar molt als seus amics i a ella. Aquesta tempesta els va portar a una illa que semblava deshabitada, però no era així, ja que hi vivia un gran ciclop. Aquell ciclop tenia un gran ramat d’ovelles. Quan va passar una setmana, els amics, com que tenien molta gana, van decidir agafar una ovella del ramat del ciclop, l’Alice no estava d’acord però els seus amics no li van fer cas. El ciclop en veure que hi faltava una ovella és va enfadar moltíssim. Però per sort l’Alice i els seus amics es van poder anar molt ràpidament de l’illa amb el vaixell.
Però no sabien que la ruta que feien hi vivia un amonstre, aquell monstre era de color verd i lila i tenia sis caps. El monstre els explicaria històries fins el dia de la seva mort, quan el van veure es van espantar molt, ja que el monstre els hi va començar a explicar un munt d’històries i preocupats es pensaven que no tornarien a casa seva …
La primera història va ser:
Fa molt de temps existien les sirenes. Totes les sirenes tenien un cant que atreia als humans, però hi havia una sirena que es deia Laura. El seu cant no era igual que el de la resta. Un dia va decidir que volia tenir un cant com les demés. Aquell mateix dia, una bruixa que es deia Luiza, la va veure i la va escoltar. Al cap d’uns segons és va apropar amb ella i li va dir que si volia un cant perfecte, ella tenia la solució. Però haurien de fer un pacte. Si li donava la seva cua de sirena, la Laura tindria cames, i a més a més un cant perfecte. La sirena espantada es va esperar al dia següent i dons li diria la seva resposta.
La segona història que els hi va explicar va ser la següent :
Fa molt de temps, quan no hi havien ciutats, només hi havien cases, es trobava una nena molt trapella que es deia Abril. Es va voler escapar de casa, i va anar a parar a un bosc encantat i en arribar, de sobte, va desaparèixer.
La tercera història va ser la seguent:
Fa molt de temps hi havia un planeta on hi havia animals que parlaven. Un d’ells era el Piopio que era un pollet que parlava i era molt entremaliat. El Piopio va voler investigar la galàxia amb el seu coet i va trobar la Terra, es va fixar molt amb ella i va decidir anar. En aterrar es va donar compte que els animals com ell, no parlaven, només parlaven els humans que hi vivien.
La quarta història va començar:
Fa molt i molt de temps hi vivien les fades. Una de elles era l’Aria, era una fada del vent, ella era una de les fades més importants del regne de les fades. Les fades estaven enemistades amb els humans així que la fada Aria va decidir acabar l’enemistat entre les fades i els humans.
La cinquena història va ser:
Fa molt de temps existia un ésser que anava volant per tot el món, assegurant-se que no passes res dolent. Aquell ésser es deia Aaró, era molt aventurer. Un dia es va fixar que al món hi passaven coses dolentes: la gent pegava, insultava, tractava malament… I va decidir que havia de fer alguna cosa al respecte, així que es va dirigir a tots els llocs que hi passaven aquestes coses dolentes.
La sisena i la ultima història que va explicar va ser:
Fa molt de temps existia una pedra màgica, qui posseïa aquesta pedra tenia poders màgics. Aquesta pedra estava amagada a una cova secreta molt amagada només podria trobar aquesta cova el millor lladre del món. Aquell lladre era l’Àlvar, ell era molt sigil·lós i podia passar totes les trampes que hi havien a la cova. Un dia el lladre Àlvar va veure un pergamí que parlava sobre la pedra màgica així que va decidir anar a buscar-la.
L’Alice i els seus amics estaven farts de les històries així que van idear un pla: quan el monstre s’anés a dormir s’anirien corrents. Tot va sortir bé, així que van anar de camí a casa, però un vaixell pirata es va apropar. Aquell vaixell era gegant, de color marró, amb banderes i amb una escultura de sirena. L’Alice es va espantar, perquè li donava el pressentiment que sortirien escaldats.
Continuarà
El pròxim dia continuaré la història…què creieu que li passarà a l’Alice i als seus amics…deixeu un comentari.
Sara
Imatge extreta del web Papers màgics
Gota en la Pluja
Una fina i apreciada gota
cau sobre la meva mà
em regalima fins arribar
al colze i desprès cau.
Una música dolça
amb un ritme irregular
ens fan escoltar les gotes
en el seu caure des de l’espai.
Anna
Molt bonic el poema
Has captat amb molta precisió l’estructura poètica i això no és gens fàcil. Has creat unes belles imatges poètiques de molta volada! Escriu tan com puguis! Endavant!
Un poema que recull la teva observació acurada dels detalls. Continua escrivint i compartint aquests escrits amb tots nosaltres!
LES GOLFES I EL RELLOTGE
Tres dies de pluja, no vaig sortir a jugar m’estava avorrint molt sense els meus amics el que feia era mirar l’avorrida televisió on solament feien pel·lícules per adults. Com em vaig avorrir vaig decidir pujar a les golfes a buscar baralla de cartes per jugar jo sola i passar una bona estona.
Al pujar a les golfes no vaig trobar una baralla vaig trobar una cosa millor. El que vaig trobar era un rellotge de butxaca del meu besavi. Vaig obrir-lo i vaig donar una volta a l’agulla petita. Un segon desprès un raig de color blau va sortir disparat i em va portar en una línia del temps plena d’imatges de l’historia. Un moment després vaig arribar a unes golfes. Aquelles golfes eren les de casa meva; però estava jo i m’estava veient a mi mateixa buscant la baralla de cartes. Em vaig quedar tant espantada que quasi caic.
Vaig tornar a donar la volta a l’agulla petita però cap a ‘altre direcció. Aquesta vegada estava jo sola a les golfes, i em vaig adonar que el rellotge era una màquina del temps. La primera idea que vaig tenir és anar a veure als meus avis que van morir fa dos anys. Però després em vaig adonar que podria canviar l’història i això podria afectar a tots els éssers humans. Llavors vaig trencar el rellotge, d’aquesta manera ningú el podria utilitzar.
Quan vaig baixar les escales vaig anar a la cuina a buscar unes galetes i em vaig adonar que al calendari posava : FEBRER del 2796. FI
Anna
He volgut deixar la història a mitges per que vosaltres us imagineu que passarà hi ho expliqueu.
Descobririà que la societat del futur, contra tots els pronòstics, és igualitària, no hi ha privilegis, s’ha repartit la riquesa… Durant tota la història farà un recorregut esbrinant les causes d’aquesta soprenent societat del futur.
LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES DE L’ALICE
Fa molt de temps, una noia que es deia Alice, que era molt curiosa i astuta, un dia va decidir anar-se’n a navegar amb uns amics a conèixer terres inexplorades.
Tot va començar amb una terrible tempesta que va afectar molt als seus amics i a ella. Aquesta tempesta els va portar a una illa que semblava deshabitada, però no era així, ja que hi vivia un gran ciclop. Aquell ciclop tenia un gran ramat d’ovelles. Quan va passar una setmana, els amics, com que tenien molta gana, van decidir agafar una ovella del ramat del ciclop, l’Alice no estava d’acord però els seus amics no li van fer cas. El ciclop en veure que hi faltava una ovella és va enfadar moltíssim. Però per sort l’Alice i els seus amics es van poder anar molt ràpidament de l’illa amb el vaixell.
Però no sabien que la ruta que feien hi vivia un amonstre, aquell monstre era de color verd i lila i tenia sis caps. El monstre els explicaria històries fins el dia de la seva mort, quan el van veure es van espantar molt, ja que el monstre els hi va començar a explicar un munt d’històries i preocupats es pensaven que no tornarien a casa seva …
La primera història va ser:
Fa molt de temps existien les sirenes. Totes les sirenes tenien un cant que atreia als humans, però hi havia una sirena que es deia Laura. El seu cant no era igual que el de la resta. Un dia va decidir que volia tenir un cant com les demés. Aquell mateix dia, una bruixa que es deia Luiza, la va veure i la va escoltar. Al cap d’uns segons és va apropar amb ella i li va dir que si volia un cant perfecte, ella tenia la solució. Però haurien de fer un pacte. Si li donava la seva cua de sirena, la Laura tindria cames, i a més a més un cant perfecte. La sirena espantada es va esperar al dia següent i dons li diria la seva resposta.
La segona història que els hi va explicar va ser la següent :
Fa molt de temps, quan no hi havien ciutats, només hi havien cases, es trobava una nena molt trapella que es deia Abril. Es va voler escapar de casa, i va anar a parar a un bosc encantat i en arribar, de sobte, va desaparèixer.
La tercera història va ser la seguent:
Fa molt de temps hi havia un planeta on hi havia animals que parlaven. Un d’ells era el Piopio que era un pollet que parlava i era molt entremaliat. El Piopio va voler investigar la galàxia amb el seu coet i va trobar la Terra, es va fixar molt amb ella i va decidir anar. En aterrar es va donar compte que els animals com ell, no parlaven, només parlaven els humans que hi vivien.
La quarta història va començar:
Fa molt i molt de temps hi vivien les fades. Una de elles era l’Aria, era una fada del vent, ella era una de les fades més importants del regne de les fades. Les fades estaven enemistades amb els humans així que la fada Aria va decidir acabar l’enemistat entre les fades i els humans.
La cinquena història va ser:
Fa molt de temps existia un ésser que anava volant per tot el món, assegurant-se que no passes res dolent. Aquell ésser es deia Aaró, era molt aventurer. Un dia es va fixar que al món hi passaven coses dolentes: la gent pegava, insultava, tractava malament… I va decidir que havia de fer alguna cosa al respecte, així que es va dirigir a tots els llocs que hi passaven aquestes coses dolentes.
La sisena i la ultima història que va explicar va ser:
Fa molt de temps existia una pedra màgica, qui posseïa aquesta pedra tenia poders màgics. Aquesta pedra estava amagada a una cova secreta molt amagada només podria trobar aquesta cova el millor lladre del món. Aquell lladre era l’Àlvar, ell era molt sigil·lós i podia passar totes les trampes que hi havien a la cova. Un dia el lladre Àlvar va veure un pergamí que parlava sobre la pedra màgica així que va decidir anar a buscar-la.
L’Alice i els seus amics estaven farts de les històries així que van idear un pla: quan el monstre s’anés a dormir s’anirien corrents. Tot va sortir bé, així que van anar de camí a casa, però un vaixell pirata es va apropar. Aquell vaixell era gegant, de color marró, amb banderes i amb una escultura de sirena. L’Alice es va espantar, perquè li donava el pressentiment que sortirien escaldats.
Continuarà
El pròxim dia continuaré la història…què creieu que li passarà a l’Alice i als seus amics…deixeu un comentari.
Sara
Un relat interessant que ens ha soprès per la seva estructura i perquè l’has elaborat amb dedicació. Creiem que l’Alice i els seus amics hauran de pensar molt i molt bé, amb enginy i imaginació, com se’n surten, del vaixell pirata. O potser el pirata resultarà ser un gran amic perquè l’Alice i els seus amics admiraran la vida lliure fora de la llei.
Anna, al poema “Gota de pluja” has captat amb molta precisió l’estructura poètica i això no és gens fàcil. Has creat unes belles imatges poètiques de molta volada! Escriu tan com puguis! Endavant!
Anna, has compost un poema, “El llapis no funciona”, que recull la teva observació acurada dels detalls. Continua escrivint i compartint aquests escrits amb tots nosaltres!
Anna, a “Les golfes i el rellotge”, descobrirà que la societat del futur, contra tots els pronòstics, és igualitària, no hi ha privilegis, s’ha repartit la riquesa… Durant tota la història farà un recorregut esbrinant les causes d’aquesta sorprenent societat del futur. Què et sembla?
Sara, “Les aventures extraordinàries de l’Alice” és un relat interessant que ens ha sorprès per la seva estructura i perquè l’has elaborat amb dedicació. Creiem que l’Alice i els seus amics hauran de pensar molt i molt bé, amb enginy i imaginació, com se’n surten, del vaixell pirata. O potser el pirata resultarà ser un gran amic perquè l’Alice i els seus amics admiraran la vida lliure fora de la llei.