Nadal, poesia i amor

PRIMER D’ANY


He sortit a voltar pels carrers

de la matinada, he mirat els horts

de la nit freda

que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem

alguna cosa junts:

                    inventarem un núvol

de foc? Desviarem un riu?

Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?

Les mudes flors d’un altre

jardí, potser,

se’m tornaran paraules.

                            Aquest és el primer

dia de l’any:

                  et donaré dos llibres

que t’he comprat.

                  En un cafè

t’hi posaré minuciosament 

endreces.



Beurem després alguna copa junts.
 

Joan Vinyoli, Ara que és tard (1975)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.