PRIMER D’ANY

He sortit a voltar pels carrers

de la matinada, he mirat els horts

de la nit freda

que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem

alguna cosa junts:

                    inventarem un núvol

de foc? Desviarem un riu?

Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?

Les mudes flors d’un altre

jardí, potser,

se’m tornaran paraules.

                            Aquest és el primer

dia de l’any:

                  et donaré dos llibres

que t’he comprat.

                  En un cafè

t’hi posaré minuciosament 

endreces.



Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli, Ara que és tard (1975)