Ja hem tornat a l’Escola després de dies tranquils a la vora del mar, sota d’una olivera o estirats en una hamaca. Amb aquesta sensació encara del nostre temps complet per a nosaltres reprenem el dia a dia sense voler del tot perdre aquesta llibertat interior. En construïm una altra partir d’ara, l’escola. I deixem que aquella es vagi esmicolant de mica en mica.

“Por de la gramàtica? Doncs, fem gramàtica. Desgana per la literatura? Llegim! Perquè, per més estrany que això pugui semblar, oh alumnes nostres, estem pastats i fets de les matèries que us ensenyem. Per a mi, fets de praules, de cap a peus, teixits de gramàtica, farcits de discurs, fins i tot els més silenciosos o els més malarmats de vocabularis, obsedits per les vostres representacions del món plens de literatura en definitiva. Cadascun de vosaltres, us prego que em cregueu”. Amén

Mal d’escola Daniel Pennac