Per festejar el Nadal amb llibres us hem seleccionat una lectura enretinguda i soprenent de l’escriptor Pere Calders. Es titula: Explorador celeste a la deriva. Heu pensat mai què us diria una figureta de pessebre si pogués parlar?
Llegiu-lo al tast de textos d’aques mateix blog
Aprofiteu les vacances!
Ens preguntem si aquest estiu heu tingut algun encontre amb els llibres. Ens agradaria tant saber….
Nosaltres hem llegit Eugénie Grandet del gran Honoré de Balzac a una estació de tren d’un poble pirinec, també just abans de fer la migdiada a la frescor d’una ombra i a sobre d’una roca al costat del mar. Recordem les cabòries de l’Eugènia, causades pel seu pare, un garrepa, per tal de no cremar més llenya de la necessària quan arriba la tardor. Nosaltres també la sentim tornant a escola. El recomanem com a obra inoblidable, per a vosaltres seria emocionant perquè et prepara per al món adult.
“El 1819, a primeres hores del vespre, a mitjan mes de novembre, la gran Nanon va encendre el foc per primera vegada. La tardor havia estat bastant benigna”
La novel·la comença en una estació ferroviària: esbufega una locomotora, alenades d’èmbol cobreixen l’obertura del capítol, un núvol de fum amaga part del primer paràgraf.
Si una nit d’hivern un viatger d’Italio Calvino.
Ara serà estiu tant per viatjar com per el nostre adorable temps lliure. Que bé aprofitar tota l’estona per llegir i viure mil històries!!!
No us perdeu aquestes recomanacions d’Italio Calvino per 2n Cicle d’ESO i Batxillerat:
Si una nit d’hivern un viatger
El baró rampant
El vescomte migpartit
El joc de 
Us descobrim, per fi, els autors d’aquests microrelats!
La intrusa de Rosa d’abril Ascen Donoso
Al fons del mar de Sota una col Eli Ramírez
El padre Dani Urbano
La VERITAT! de Janis Ded Esther Alenyà
Glimpse de Groc Joan Serrat
El buit de Sargantana Ona Ramos
Mirant més enllà de Ant Marta Rius
Perdre el nord de Aarhus Eulàlia Riera
No ho ha encertat ningú: reconeixem que era molt difícil!
Felicitats als autors per la seva participació!!!
Moltes gràcies a tots!!
Relats mínims és el concurs de microrelats de la biblioteca d’aquest any 2017! Hi esteu tots convidats! Els microrelats són contes molt breus que suggereixen una història sorprenent, meravellosa, colpidora… Llegiu-ne alguns i inspireu-vos:
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
Consulteu les bases del concurs aquí.
HEM AMPLIAT EL TERMINI de presentació fins el 7 d’abril!!!
El lloc de trobada de tota l’escola ja és en marxa! Animeu-vos i participeu-hi !!
D’aquí uns dies seran les vacances d’hivern i també el maravellós Nadal. Us transcrivim aquesta petita història, que anuncia un dels nostres projectes de forma subtil, com aquesta suau teranyina que ens embolcallarà d’afecte i amistat. Us adelantem que el concurs anual de la biblioteca té a veure amb una cosa petita, intensa i única.
L’aranya
Arraulida de fred, amagada entre les teranyines de l’estable, passà bona part de l’hivern. Les mosques eren mortes; els mosquits, que a l’estiu zumzaven en aterridors exèrcits, havien desaparegut; les sargantanes, els dragons, les llagostes i les formigues alades, qui sap on havien anat a parar!
L’aranya s’entristia. Una nit, la pluja esqueixà el meravellós teixit dels seus fils. L’aranya, lentament i dolorosament es retirà a dormir on va poder. No sabé mai quant temps havia descansat. Potser hauria dormit per sempre més, si no l’hagués despertada un plor de criatura.
Va veure un infant, tot just nat. L’aranya que era molt bonassa, no podia sofrir que una criatura plorés – a ella se li havia mort una filleta quan tot just començava a aprendre a filar-. Per tant, la pobra aranya s’escorregué cap avall per la paret, s’hi va acostar i després movia les potes per la barbeta rosada i suau de la criatura, fent-li pessigolles. L’infant deixà de plorar.
Josep Carner: “L’aranya”, cinquena rondalla de Deu rondalles de Jesús Infant.
Benvinguts de nou!
Aquests dies de calor sembla talment que no vulgui marxar la sorra entre els dits ni les paraules de sota l’avellaner. Iniciem el curs amb ganes de llegir molt i compartir les lectura amb tots vosaltres.
En el llibre petit hi ha la bona lectura i sinó mireu què ha fet l’Irma Boom (dissenyadora)
Us desitgem un molt bon curs!
L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que n’apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
– Què us ha fet?
I ells li van contestar:
– No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
– I si s’ofega?
I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
Encara recordem una mica el bon temps, però les primeres fulles han començat a caure. Heu llegit molt, aquest estiu? Aquí, a la biblioteca, no parem de pensar en llibres, històries i personatges. A veure si ens feu arribar es vostres pensaments i gustos literaris. Tenim ganes de compartir!!
Imatge extreta de Biblioteca Joan Oliva i Milà
Ja tenim el resultat de les votacions que tots i totes heu fet per triar el nom de la biblioteca de l’Escola: Conta’m Musa o Quatre vents. Ha guanyat QUATRE VENTS amb un 60% dels vots!!
| Amb la força de quatre vents n’hi ha prou per navegar cap a algun indret. Construirem aquest lloc entre tots a través de la lectura, de la inspiració i de compartir les nostres experiències lectores. La vostra empenta i la vostra participació seran els altres vents que fareu bufar amb força i governaran la nostra barca. |
Com que tots dos noms han agradat molt, hem volgut anomenar el blog de l’Escola Conta’m Musa.
Felicitats i gràcies a tots i totes!